dimecres, 23 de desembre de 2015

Ens diu l'Ajuntament que els hi fas nosa












La primavera que ve, si Déu vol, i l'Ajuntament no el talla,
brots verds novells foradaran l'escorça del vell til·ler
de vora casa meva. Company de jocs de quan hi havia carros,
va ser aixopluc fidel d'ardents i inclements sols
d'aquells estius eterns on, sense escola,
jugàvem i vivíem al carrer.

Els temps, però, han canviat i  als carrers no s'hi juga
i avui el tràfic dels cotxes i les presses, l'assenyalen.
Si la proposta dels manaires prospera,
ningú enyorarà la seva ombra ni la gràcia descreguda
del brot verd que cada abril s'entesta a rebrotar.
Ningú l'enyorarà... tothom té pressa, passen capcots
i es perden  l'encant del seu recer.

Ningú t'enyorarà... tret de qui el canta,
qui escriu amb ulls plorosos un comiat
que espera fer justícia a aquest vell arbre
company fidel de jocs d'uns altres temps.
D’uns altres temps, passats, com tu i com jo,                                                                               que ja els fem nosa.

Joan Gimeno.     Vic, 23 de desembre de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada