Per ser feliç no em manca cap obsequi,
ni mocadors, ni robes de colors,
no em calen per dinar galets ni caldo,
tampoc cal cava, ni neules, ni torrons.
N'hi hauria prou tenint-vos a vosaltres,
tots els meus morts, fantasmes d'un passat
que no et sabria dir si era perfecte
-si és que mai ha estat perfecte cap Nadal-
o bé és que no tenia on comparar-lo.
Però no tenia la sensació de cap mancança,
no havia perdut encara cap company,
ni pares, ni avis, ni cap peça
d'aquest meu trencaclosques infernal.
Deixeu-me que assimili tantes penes.
Digueu-me, si voleu, asocial.
Deixeu-me que plori tanta absència
fins el dia que l'absent ja sigui jo.
Joan Gimeno. Montrodon, 23 de desembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada