dilluns, 7 de desembre de 2015

Tímid albat
















No gosà gaudir
el goig guanyat
i, avar i gasiu, fugí,
furtiu i enfurismat,
amb les mans al cap
i un jurament,
llargament madurat,
clos a la boca.

Tímid, farcit
de vells retrets,
el pobre albat
va refusar
aquell amor,
exempt de plor,
que li oferia
la dolça Ofèlia.

Joan Gimeno.    Montrodon, 17 de juny de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada