No gosà
gaudir
el goig guanyat
i, avar i gasiu, fugí,
furtiu i enfurismat,
amb les mans al cap
i un jurament,
llargament madurat,
clos a la boca.
Tímid, farcit
de vells retrets,
el pobre albat
va refusar
aquell amor,
exempt de plor,
que li oferia
el goig guanyat
i, avar i gasiu, fugí,
furtiu i enfurismat,
amb les mans al cap
i un jurament,
llargament madurat,
clos a la boca.
Tímid, farcit
de vells retrets,
el pobre albat
va refusar
aquell amor,
exempt de plor,
que li oferia
la dolça
Ofèlia.
Joan Gimeno. Montrodon, 17 de
juny de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada