dissabte, 5 de desembre de 2015

Vic













Vaig compartir amb els meus morts
i amb pocs que encara avui  respiren
aquells carrers estrets, entapissats de llambordes,
abans que l'allau del quitrà, circular
en sentit únic i els invasors McDonalds,
poguessin canviar l'amable sentiment
de ciutat de províncies, que jau
coberta avui de tanta pudent sutja.
Miro astorat com decandeix sota la boira
el vell marc estimat dels meus jocs d'infantesa.

A la Pista de patins ja hi venen bicicletes,
els pellaires reposen en la pau de l'oblit
i s'enrunen silents les velles pelleries.

La Font dels Frares ja no està per berenars,
de 'La Conxa' sols resta l'escàs referent
d'un petit trampolí que treu el cap, indecís,
pel damunt d'una tàpia de totxana vermella,
tot mirant, melangiós, el veí cementiri.
Ni Colon és Colon, ni estic massa segur
de si a les Sagramentaries encara hi ha 'pa d'àngel'.

Aviat marxaré. Com van marxar 'els burots',
el bestiar del 'Portalet', i com va anar emigrant
del Passeig i la Plaça el vell Mercat del Ram.
Jo, com ells, sols seré, i això si és que tinc molta sort,
un retrat molt gastat, de color indefinit
i ratat per tants anys, per l'oblit i la pena.
Joan Gimeno.    Vic, 4 de desembre de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada