No ets només tu, ets la teva memòria.
Ets el que ets per tot el que has viscut
i si poguessis canviar, d'allò que has fet,
qualsevol petita cosa,
per més que no t'ho sembli, aquell que ets,
seria un altre home.
Ens hem forjat a partir d'una base
que amb la constant aportació de dades
ens ha portat a aquest darrer estat,
per bé o per mal, al jo que ara gaudim.
Potser per això, jo, que en el fons m'estimo
tot i saber el poc reeixit que sóc,
no vull deixar de ser aquest que us parla,
i els meus records són un tresor preuat.
Perdre els records és perdre la persona,
aquells que som, com és que ens hi hem tornat.
Demano a Déu el morir-me de pressa,
poder marxar abans no ser ningú.
Joan Gimeno. Montrodon,
13 d'abril de 2015
És ben cert...som la munió de records que hem anat arrecerant durant la vida...Aense ells, no seríem ningú.
ResponEliminaSom el que som pel que hem viscut
ResponElimina