divendres, 11 de desembre del 2015

Deu-me, Senyor, la mort abans "no sigui"



















No ets només tu, ets la teva memòria.
Ets el que ets per tot el que has viscut
i si poguessis canviar, d'allò que has fet,
qualsevol petita cosa,
per més que no t'ho sembli, aquell que ets,
seria un altre home.

Ens hem forjat a partir d'una base
que amb la constant aportació de dades
ens ha portat a aquest darrer estat,
per bé o per mal, al jo que ara gaudim.

Potser per això, jo, que en el fons m'estimo
tot i saber el poc reeixit que sóc,
no vull deixar de ser aquest que us parla,
i els meus records són un tresor preuat.

Perdre els records és perdre la persona,
aquells que som, com és que ens hi hem tornat.
Demano a Déu el morir-me de pressa,
poder marxar abans no ser ningú.


Joan Gimeno.     Montrodon, 13 d'abril de 2015

2 comentaris:

  1. És ben cert...som la munió de records que hem anat arrecerant durant la vida...Aense ells, no seríem ningú.

    ResponElimina