dijous, 10 de desembre del 2015

Juguem amb les paraules









Estimarem els mots cada vegada
que rescatant-los del lèxic oceà
en fem enfilalls tot fent-ne idees
que expliquin què tenim per expressar.

Quan diguis sol rogent, que lluï l'astre,
que plori la lluna plena a mitjanit
si dius que enyores l'estimada
o que la rosa més formosa s'ha marcit.

Les paraules, prosaiques estenalles
que ens permeten forjar frases com dir:
"acosta'm la sabata" o "fes-me trenes",
no tenen massa gent que les defensi,
el poble les acaba fent patir.

Que sigui així si així volem que sigui,
fóra fos l'or, si ho fóra fora
del vell gresol d'aquell bell argenter
de rinxols rossos i sàvies mans d'artista,
que ja sabies el que pot fer la fe.

Siguem polits. Donem a les paraules
el just sentit que cadascuna té.
Som tu i jo, els qui  hem triat estimar-les,
els que hem de fer, per poc que ens ho permetin,
que s'usin bé, que no es perdi el llegat.

Joan Gimeno.   Montrodon, 14 de març de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada