Com a record de totes les Elionors que aquest any en faran catorze
Somiaves...
valls humides i verds vergers,
la luxúria d'una fèrtil primavera,
jolius galants vestint vestits caríssims
o un clar balcó amb la barana de marbre
damunt mateix d'una platja privada
d'arenes d'or tèbies i acollidores
on al matí, vestida amb fines sedes,
vas ensorrar tossudament els dits.
Xiscla...
monòtona i estrident, la maleïda sirena.
Els vint minuts s'acaben d'exhaurir.
La bata blava ja torna a ser visible.
La imaginada sorra s'esmuny entre els teus dits
deixant només un paper tacat d'oli,
ingrat record del teu pobre esmorzar.
Joan Gimeno. Montrodon, 7 de desembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada