dissabte, 12 de desembre de 2015

El gorg de la Tosca



          








Qui pogués, quan sigui pols
reposar a la vora l'aigua
escoltant el seu murmuri
quan s'escola entre les pedres
polides pel pas dels anys
i suportar el lleu trepig
de la quitxalla que es banya.

Quan sigui pols, vull ser, mare,
menuda arena i estora
per la gent de cor sincer,
per quan baixi al gorg tothora
a refrescar els seus anhels
amb l'aigua del gorg, glaçada,
trobi  una mica de mi,
de pols barrejada amb sorra.

Joan Gimeno.     Montrodon, 5 d’octubre de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada