I van
fer un dinar carregat d'absències,
on l'absent, que era el mort
no hi va ser mai present.
on l'absent, que era el mort
no hi va ser mai present.
S'acostava Nadal i el Tió s'engreixava,
van preveure els regals, pels infants,
i quants adults serien, per poder
adjudicar-se un amic invisible.
El mort, com és normal, reposava a la fosa
i a les lleixes, records i figures de vidre,
no fa gaire, estimades, decandien polsoses.
La vida és sols això, un record que es marfon
i una llàgrima eixuta? Els morts cedeixen pas.
I els vius...?, els vius, juguen a viure.
Joan Gimeno. Vic,
16 de desembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada