dimecres, 16 de desembre de 2015

Dinar de comiat












I van fer un dinar carregat d'absències,
on l'absent, que era el mort
no hi va ser mai present.

S'acostava Nadal i el Tió s'engreixava,
van preveure els regals, pels infants,
i quants adults serien, per poder
adjudicar-se un amic invisible.

El mort, com és normal, reposava a la fosa
i a les lleixes, records i figures de vidre,
no fa gaire, estimades, decandien polsoses.

La vida és sols això, un record que es marfon
i una llàgrima eixuta?  Els morts cedeixen pas.
I els vius...?, els vius, juguen a viure.

Joan Gimeno.    Vic, 16 de desembre de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada