dijous, 24 de desembre de 2015

Moon river















Si afuo els sentits, arribo sovint
a distingir el so de la melodia.
Tornen uns records que vénen de lluny;
puc veure els carrers, sentir les olors,
gaudir l'alegria d'aquell nostre amor,                                                                       gentil, que fluïa com el riu rebel
d'una joventut que havia somiat
esmorzar  sovint, amb joies, a Tiffanis.
La lluna silent, l’eterna alcavota,
ens mira i no entén, ben bé, que ha passat.
On és que hem perdut aquell riu immens de la joventut?                                            Per què es va assecar el riu de la lluna,                                                                        la força i disbauxa que tots anhelàvem?
Joan Gimeno.   Montrodon, 2 de desembre de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada