dijous, 3 de desembre de 2015

Resum


























Encabiré ma vida en un poema
que sorgirà, creat sols per amor
dintre d'un pit que ha servat l'escalfor
per construir la tan preuada gemma.

La joventut perduda i fugissera
la vaig passar gaudint, sense pensar
que res al món  es mou sols per usar
amb destra mà una canya badoquera.

Quan ja madur d'això em vaig adonar,
millor futur amb més sòlids joiells
ja no era temps de poder-me abillar.

És per això que avui m'he proposat,
sense futur, encabir en un poema
el breu relat d'un vell desencisat.

   Joan Gimeno.        Montrodon, 24 desembre  2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada