Jo
em vaig fer vell molt jove,
una tarda d'estiu, eterna i xafogosa,
quan al peu dels turons grisos de la Plana,
conversant amb un vell, xacrós i desdentat,
vaig sentir-li explicar mil antigues històries.
una tarda d'estiu, eterna i xafogosa,
quan al peu dels turons grisos de la Plana,
conversant amb un vell, xacrós i desdentat,
vaig sentir-li explicar mil antigues històries.
De quan pel Camí Ral només passaven carros,
de quan la capital era un lloc per anar un sol cop a la vida.
Del temps quan va sentir que algú, savi, explicava
que en un lloc molt llunyà i en una fosca sala,
al mig d'un llençol blanc una imatge es movia
al compàs d'un piano.
Crec que va ser aleshores quan jo vaig envellir.
Quan vaig veure que el temps és poc més que una història,
que una història no és més que allò que et passa a tu,
i que un cop que han passat, tant el temps com la història,
només
queda de tu un vell desdentegat.
Joan Gimeno. Montrodon,
9 d'abril de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada