El darrer
fluid que de mi surti,
quan em mori,
no serà orina, ni semen,
ni saliva,
serà el lixiviat de proteïnes,
un destil·lat
pudent del cos vençut que retorna, esgotat,
a la natura mare.
Diuen que som aigua
i un alè que embolcalla
el pensament tossut
que ens guia per seguir,
i perseguir si cal,
la indesxifrable glòria,
etèria i sempre esquiva,
fins que es palesem, vençuts,
la nostra finitud.
quan em mori,
no serà orina, ni semen,
ni saliva,
serà el lixiviat de proteïnes,
un destil·lat
pudent del cos vençut que retorna, esgotat,
a la natura mare.
Diuen que som aigua
i un alè que embolcalla
el pensament tossut
que ens guia per seguir,
i perseguir si cal,
la indesxifrable glòria,
etèria i sempre esquiva,
fins que es palesem, vençuts,
la nostra finitud.
Joan Gimeno. Montrodon, 25
de maig de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada