dijous, 10 de desembre de 2015

Viviane ( in memoriam)

















Sortirà el sol?
I tant que sortirà!
I amb milers de flors
esclatarà la primavera
damunt dels camps
que avui, disset de març,
ja s'assaonen
i que tu, jugades del destí,
ja mai més podràs veure.

Quant els infants
xisclin jugant
al pati de l'escola
tot proclamant
que encara s'obre pas
la vida sense tu,
els falciots fendiran l'aire,
aquell espai eteri que has deixat,
el del teu cos mortal,
que a hores d'ara  reposa.

Potser ja ho intuïes,
però ara saps segur
que la vida no és justa.

Digues: perquè la mort
ens ha d'arrabassar
la vida quan encara
el cor alberga el goig
d'un esperit tan capaç
de fer i de compartir
un camí ple de reptes?

No cal que m'ho responguis,
doncs al cap i a la fi
la vida com la mort
les dues cares són
i tu n'ets la moneda.

Joan Gimeno.   Montrodon, 17 de març de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada