Qui dia passa, any empeny
però no cal empènyer massa,
car si tan de pressa empenys
els anys s'escolen i fugen
tot deixant-te un vell regust.
però no cal empènyer massa,
car si tan de pressa empenys
els anys s'escolen i fugen
tot deixant-te un vell regust.
Que tot gaudi fou fugaç
i malgrat que la memòria
et porti un record plaent,
el cos et mostra, exigent,
que de tant empènyer anys
i de fer-ho tan de pressa,
la cara i la ronyonada
s'entesten, tossudament,
a deixar clar i sense dubtes
que tots els anys que arrossegues
superen, i ja amb escreix,
els que et queden per empènyer.
Joan Gimeno. Montrodon, 26 de gener de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada