dijous, 10 de desembre del 2015

Itàlica

















Pereixen majestuoses
les mil·lenàries pedres
covant l'eternal somni
d'aquelles velles glòries.

Silencis sense treva
proclamen la desfeta
i els líquens, sense pressa,
teixeixen un mantell.

Malgrat la quieta pau
que tot ho embolcalla,
si paro bé l'oïda,
molt tènue, sento encara
el dring de les espases
i el renill dels cavalls.

La història s'escriu sempre
amb roja sang vessada,
la glòria dels que vencen,
l'oprobi dels vençuts.

Joan Gimeno.     Montrodon, 16 d'abril de 2015

3 comentaris: