dilluns, 7 de desembre de 2015

Joguines trencades


















Faràs camí mentre que et quedi vida,
un inútil camí i una vana esperança.
Còdols antics ompliran les voreres
dels viaranys desconeguts que et menen.
Aquells records llunyans de les joguines
que et van cremar sense que tu ho volguessis,
per què són vius?, per què tan clars perduren?
Per què malden entestats si te'ls van prendre?
El teu pensar voleia i vagareja
posant-se ací i allà, inútil papallona;
saps que et fa mal, però amb cruel insistència
reviu records mig amagats d'antuvi.
Antics enyors amb ganivets de somnis
mai assolits ni rebutjats del tot,
t'esperen emboscats i tot sovint t'assalten
ferint-te on fa més mal, en aquell antic tu.
Per més que siguis vell el passat t'acompanya.

Joan Gimeno.     Montrodon, 8 d'abril de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada