He estat dos jo des que et vaig conèixer.
El més antic, sorrut i capficat,
em diu sagaç que faré bé oblidant-te.
L'altre meu jo, aquell que vas crear
amb jocs tan suaus, tan tendres, fent-te meva,
adelerat reclama més presència,
vol més de tu, sense importar-li res.
Digues, per Déu, quin dels dos jo he de creure?
El jo ancestral que em coneix des de sempre
i que segueix dictats més assenyats
o el jo arrauxat, feliç, content de viure,
que has dibuixat a força de petons.
El més antic, sorrut i capficat,
em diu sagaç que faré bé oblidant-te.
L'altre meu jo, aquell que vas crear
amb jocs tan suaus, tan tendres, fent-te meva,
adelerat reclama més presència,
vol més de tu, sense importar-li res.
Digues, per Déu, quin dels dos jo he de creure?
El jo ancestral que em coneix des de sempre
i que segueix dictats més assenyats
o el jo arrauxat, feliç, content de viure,
que has dibuixat a força de petons.
Joan Gimeno. Montrodon,
31 de març de 2015
És preciós Joan...
ResponEliminaÉs la dualitat que tots portem dintre nostre.
Elimina