dilluns, 14 de desembre de 2015

Paraules






De tant parlar barrejo les paraules
i perdo mots servats per perdurar.
Tinc un neguit salvatge, oblido coses
i una revolta creixent, dintre el meu pit,
m'empeny com posseït de ràbia folla
a escriure tot això que us vull deixar.

Un dia no hi seré, però vosaltres
més joves, més forts i més valents
fareu perviure la parla catalana
per més que d'altres la vulguin enterrar.

Siguem ferms però prudents,
la rauxa ens acompanya
mes serà el seny aquell que ens dugui a port.

Tot vent és bo si saps guiar la canya,
el vell arjau agafa amb destra mà i solca el mar
embravit d'aquesta Espanya.
Si en tres-cents anys no ens han vençut
no ho faran ara.

 Joan Gimeno.     Montrodon, 2 de març de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada