No els creguis mai quan diuen
el bell que és envellir.
Aquest pols amb la mort,
que acabarem perdent,
pots tindre-ho per segur,
no té res de bonic,
de gran o abellidor.
Van errats els que et venen
que et tornes més prudent,
que no fas bestieses
com quan eres novell.
el bell que és envellir.
Aquest pols amb la mort,
que acabarem perdent,
pots tindre-ho per segur,
no té res de bonic,
de gran o abellidor.
Van errats els que et venen
que et tornes més prudent,
que no fas bestieses
com quan eres novell.
No és qüestió de prudència
no pujar les escales
grimpant de tres en tres
els vells graons gastats
sense tocar la barana.
És, perquè et pesen les cames,
perquè el temps se t'acaba.
Perquè la mort s'instal·la
a poc a poc, a casa.
Joan Gimeno. Montrodon, 1er. de desembre de
2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada