Voldria com
tu, servir-me de l'alquímia
tot barrejant tres gotes d'il·lusió
amb mesurats dos grams de pólvores d'infància
per confegir un filtre o un encanteri
que em pogués retornar aquell regust
tan dolç i tan preuat de la innocència.
tot barrejant tres gotes d'il·lusió
amb mesurats dos grams de pólvores d'infància
per confegir un filtre o un encanteri
que em pogués retornar aquell regust
tan dolç i tan preuat de la innocència.
Perduda enllà
dels anys la dolça imatge
del nen que prem el nas al vidre de la fleca,
aconsegueixo només una barreja
de desenganys, encís perdut i melangia
que no s'assembla en res a allò que cerco.
Aquell record, tan dolç, de la innocència.
Joan Gimeno. Montrodon, 15 de maig de 2015
del nen que prem el nas al vidre de la fleca,
aconsegueixo només una barreja
de desenganys, encís perdut i melangia
que no s'assembla en res a allò que cerco.
Aquell record, tan dolç, de la innocència.
Joan Gimeno. Montrodon, 15 de maig de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada