Fuig

Fuig.
Ningú t'ha vist encara
quan jeus entre els meus braços.
Ningú et podrà titllar
d'amiga d'un furtiu,
d'un pobre beneitó
que viu en el seu núvol.
Que estima l'irreal
d’allò que s'imagina,
que estima l’intangible,

el que no es pot comptar.
La gent no t'entendria.

Fuig.
Retorna al món real.
Oblida l'abraçada
del boig somiador
que sols pot oferir-te
l'esclat d'algun poema,
la llum que esquinça un núvol,
la flor que no es marceix,
l'escalf d'una besada,
el que no es pot menjar.

Joan Gimeno.  Montrodon, 27 d’octubre de 2016