dijous, 13 d’octubre de 2016

Se'n va el record, de quatre en quatre





 














 


Es va trencar
com un mirall
en mil bocins
aquella imatge,
la boira espessa
de tant de temps
em difumina
aquells ulls teus
i aquell somrís
que tant volia.

Què tindrà el temps
que pot, feixuc,
trencar el mirall
i enterbolir
el teu record?
No estic segur
de recordar
amb certitud
aquella  imatge
tendra d'ahir.

Maleït temps
que esborra sec,
ferm i tossut,
el teu esguard,
fent fonedís
aquell record
que amara un cor
trist i amargat.

Montrodon, 11 d’octubre de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada