Se'n va el record, de quatre en quatre

 

 

Es va trencar
com un mirall
en mil bocins
aquella imatge,
la boira espessa
de tant de temps
em difumina
aquells ulls teus
i aquell somrís
que tant volia.

Què tindrà el temps
que pot, feixuc,
trencar el mirall
i enterbolir
el teu record?
No estic segur
de recordar
amb certitud
aquella  imatge
tendra d'ahir.

Maleït temps
que esborra sec,
ferm i tossut,
el teu esguard,
fent fonedís
aquell record
que amara un cor
trist i amargat.

Montrodon, 11 d’octubre de 2016