Són flors de llum esperant la flama.
Pura cera acolorida que canta un goig
per a qui espera inquiet.
Cor desvalgut, aquell que fia
tota la joia al fet que algú encengui un foc.
Sigues valent. Passa del ble i del llumí,
que a vegades s'apaguen.
Cala, amb un bes, l'incendi dels sentits.
Joan Gimeno. Montrodon, 24 d'octubre de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada