Sempre he sabut que m'espiaves.
Amagada al racó més pregon,
allà on no arriba la llum ni les mirades
d'altri. Insolent i foteta has esperat
caçadora pacient, que decaigués
el meu esperit cansat d'atendre
algú que mai no ha d'arribar.
I quan ha arribat aquell moment precís
que ha decaigut la meva temprança,
t'has presentat i m'has dit desimbolta
com sols ho fan els que són vells amics:
Sóc jo, Joan. He vingut per quedar-me.
Amagada al racó més pregon,
allà on no arriba la llum ni les mirades
d'altri. Insolent i foteta has esperat
caçadora pacient, que decaigués
el meu esperit cansat d'atendre
algú que mai no ha d'arribar.
I quan ha arribat aquell moment precís
que ha decaigut la meva temprança,
t'has presentat i m'has dit desimbolta
com sols ho fan els que són vells amics:
Sóc jo, Joan. He vingut per quedar-me.
Sóc jo, Joan, la teva solitud!
Joan Gimeno. Montrodon, 26 de setembre de
2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada