dimarts, 4 d’octubre de 2016

Ha vingut per quedar-se





























Sempre he sabut que m'espiaves.
Amagada al racó més pregon,
allà on no arriba la llum ni les mirades
d'altri. Insolent i foteta has esperat
caçadora pacient, que decaigués
el meu esperit cansat d'atendre
algú que mai no ha d'arribar.

I quan ha arribat aquell moment precís
que ha decaigut la meva temprança,
t'has presentat i m'has dit desimbolta

com sols ho fan els que són vells amics:

Sóc jo, Joan. He vingut per quedar-me. 
Sóc jo, Joan, la teva solitud!



Joan Gimeno.  Montrodon, 26 de setembre  de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada