Quan també sigui terra

Mil cops he parlat de la pàtria,

dels avantpassats, dels ancestres,
 

de tot allò que ens fa, que ens consolida.
 

Del poc que vam guanyar i
 

del molt que vam perdre. Ara,
 

diuen que tinc els ulls tristos
 

i una mena d'incontinència als llagrimalls.

 

Això, és quelcom que als vells ja ens passa,
 

sobretot quan penso que avantpassats,
 

costums i història formen part d'una terra,
 

la nostra.

 

I que un dia, aviat,
 

com tots, i tal vegada
 

sense haver fet prou mèrits,
 

seré part de la història.
 

Quan també sigui terra!

Joan Gimeno.   Montrodon, 8 de setembre de 2015