dimecres, 5 d’octubre de 2016

Quan també sigui terra



























Mil cops he parlat de la pàtria,

dels avantpassats, dels ancestres,
 
de tot allò que ens fa, que ens consolida.
 
Del poc que vam guanyar i
 
del molt que vam perdre. Ara,
 
diuen que tinc els ulls tristos
 
i una mena d'incontinència als llagrimalls.

 
Això, és quelcom que als vells ja ens passa,
 
sobretot quan penso que avantpassats,
 
costums i història formen part d'una terra,
 
la nostra.

 
I que un dia, aviat,
 
com tots, i tal vegada
 
sense haver fet prou mèrits,
 
seré part de la història.
 
Quan també sigui terra!



Joan Gimeno.   Montrodon, 8 de setembre de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada