dilluns, 10 d’octubre de 2016

Amb el temps, com el fum



   
























 

T'escaparàs com el fum
o t'escolaràs com el temps
que, a poc a poc però impassible,
desfila arrenglerant en fileres, els dies
i els mesos, encabits en companyies d'anys.


Al compàs marcial del tic-tac d'un rellotge
s'arrugarà la pell i els genolls faran figa.
T'escaparàs, enjogassada i fugissera
com l'oreneta novella cercant mosquits
més grassos que aquest vell borinot
en què m'han convertit ja massa primaveres,
joventut inconstant, joventut passatgera.



Joan Gimeno.   Montrodon, 10 d’octubre de 2016

2 comentaris:

  1. Bo i ser, melangiós, i trist el significat, escrit amb aquesta elegancia, es fa agradable fins i tot la degradació de la vellesa.

    ResponElimina