Café Nou

Demà ens tornarem a trobar
a les voltes de plaça
i xerrarem com fèiem,
marrecs, quan sortíem del cine
i espiàvem les mosses
encara amb l'uniforme
del col·legi de monges
i ens passàvem d'estranquis
algun Celta dels curts.

Ara ens asseiem
i tombem aquest sol
lluent i encegador
com aquell d'aleshores.
I bevem un tallat
i ens prenem les pastilles.

Asseguts al llindar
de les velles porxades,
els mateixos companys
amb les mateixes pedres,

però amb altres cambrers,
quin futur ens espera?

Si és que encara tenim

cap futur que ens esperi!

Joan Gimeno.   Montrodon, 17 d’octubre de 2016