Se'm
marfon el record de les teves besades
i el color d'aquells ulls que tant vaig estimar.
Ja no sé ni tan sols quina olor desprenies
ni el tacte d'una pell que suau, m'esborronava.
Fa tant temps que, amb dolor, ja començo a oblidar-te.
i el color d'aquells ulls que tant vaig estimar.
Ja no sé ni tan sols quina olor desprenies
ni el tacte d'una pell que suau, m'esborronava.
Fa tant temps que, amb dolor, ja començo a oblidar-te.
Només em queda el ròssec d'una espina punyent
que enterrada al meu cor fa més gran la ferida.
M’aterreix la pregunta:
que enterrada al meu cor fa més gran la ferida.
M’aterreix la pregunta:
Quan la pugui arrancar, m'arribarà la mort?
Joan Gimeno. Montrodon,
28 d’octubre de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada