dijous, 27 d’octubre de 2016

Com Déus a la terra













Vam imaginar la nit,
i ens va acotxar una gran lluna plena.
Vam voler ser feliços,
i ens vam besar, apassionadament.
Vam pensar la llàgrima,
i vam fer ploure inconsolable aigua salada.
Vam jugar a ser Déu,
i junts ens vam sentir com uns Déus
desterrats de l'Olimp.
I vam gaudir, decidits,de la carn, a la terra.



Joan Gimeno.  Montrodon, 27 d’octubre de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada