dilluns, 24 d’octubre de 2016

Com traireu tant?



















La sal de les llàgrimes vessades
per una munió de gent que ha perdut l'esperança
em crema, inclement, la boca i la gola
i em deixa amb prou feines expressar
amb la paraula allò que els meus ulls,
envermellits de tant plorar, han vist passar
com l'ona salvatge que esborra les petges d'un poble.

Aquella aigua bruta, tan freda i amarga, s'ha endut
els records, el futur i la vida, barrejats amb la sang
d'una ferida oberta que no heu volgut tancar.

Sento llunyà el crit d'uns ocellots, carronyaires feixucs,
que embolcallats amb banderes d'una responsabilitat
que ni ells es creuen, es disputen les restes i els càrrecs,
enmig d'un festí de despulles i promeses trencades.

La fètida olor envaeix els camps. L'olor dels voltors,
l'olor de la sang i un tuf de vergonya amagada.

La Pudor, la Suor de tants, l'Oblit de l'arrel, l'Esperança vana.

Com traireu tant
i en nom de què,
la veu del votant?

Joan Gimeno.   Montrodon, 24 d’octubre de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada