dilluns, 17 d’octubre de 2016

Escac i mat de somni

























...i jugavem a escacs amb el cap dels botxins!

Els peons, tots aquells que per por o per mandra
van restar al costat de les peces negres.
Alfils, convençuts de poder forçar-nos
a la submissió a l'ordre de l'amo.
Les tibades torres, influents cabdills,
rics industrials que reten, venuts,
el degut i precís suport a la tirania.
Cavalls sense peus, que porten, contents,
sota pal·li aquells que ens varen sotmetre.
L’esquàlida dama vestida de Prada
s'asseu sobre el tron del mateix color
i el rei l'acompanya, callat i calçasses
mirant el que passa sense entendre res.


Damunt del tauler, disposats en rengles
esperen les peces d'aquest joc macabre
per a ser mogudes per algun Gran Mestre.
Irreal partida i oníric tauler,
que aquí cada peça, tallada amb desfici,

no és pas vulgar fusta.  És d'ivori fi.

Joan Gimeno.   Montrodon, 15 d'octubre de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada