Filtrarem
tan el vent com la llum
amb les cansades parpelles
dels ulls de tot un poble
i podrem albirar, allà lluny,
el futur que ens espera.
Permetrem l'arribada de la senzilla
llum del nou dia que neix,
i barrarem el pas al vent entestat
a farcir-nos de núvols el blau cel que gaudim.
La llum, serena d'un futur que promet;
i el vent i els núvols, de la gent
que ens vol enfrontar.
Des del sud i l'oest arriben el vent
i els núvols. No els feu cas.
Tots sabem que la llum del sol
que acompanya l’albada,
sempre neix a llevant.
amb les cansades parpelles
dels ulls de tot un poble
i podrem albirar, allà lluny,
el futur que ens espera.
Permetrem l'arribada de la senzilla
llum del nou dia que neix,
i barrarem el pas al vent entestat
a farcir-nos de núvols el blau cel que gaudim.
La llum, serena d'un futur que promet;
i el vent i els núvols, de la gent
que ens vol enfrontar.
Des del sud i l'oest arriben el vent
i els núvols. No els feu cas.
Tots sabem que la llum del sol
que acompanya l’albada,
sempre neix a llevant.
Joan Gimeno. Montrodon, 19 d’octubre de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada