Filòsof precoç

Em vaig sentir observat per aquells ulls de guix
d'aquells sants i del  Sant Crist sagnant
que obsessius m'observaven, mentre jo,
dolgut i penedit em donava cops al pit
amb propòsit d'esmena. Va ser poc temps, però.
Fins que l' 'Hermano' - gràcies per tot, Enric-,
em va dir que pensés. Que abans de res, pensés
i desenvolupés el meu esperit crític.

Quan vaig veure el rector, obès i galta-roig,
aficionat al vi i a les bones viandes
predicar amb veu potent des de dalt de la trona
les virtuts innegables de practicar  temprança,
i  una gernació d'industrials fidels, i explotadors
de camàlics famèlics, de genolls, seriosos,
amb l'esposa al costat i la jove 'querida'
que, també agenollada i amb negra mantellina,

seguia la comèdia dues files enrera.

Potser va ser llavors
quan filòsof precoç
vaig decidir marxar
del ramat de l'església.

Joan Gimeno.  Montrodon, 23 d’octubre de 2016