diumenge, 23 d’octubre de 2016

Filòsof precoç



















Em vaig sentir observat per aquells ulls de guix
d'aquells sants i del  Sant Crist sagnant
que obsessius m'observaven, mentre jo,
dolgut i penedit em donava cops al pit
amb propòsit d'esmena. Va ser poc temps, però.
Fins que l' 'Hermano' - gràcies per tot, Enric-,
em va dir que pensés. Que abans de res, pensés
i desenvolupés el meu esperit crític.

Quan vaig veure el rector, obès i galta-roig,
aficionat al vi i a les bones viandes
predicar amb veu potent des de dalt de la trona
les virtuts innegables de practicar  temprança,
i  una gernació d'industrials fidels, i explotadors
de camàlics famèlics, de genolls, seriosos,
amb l'esposa al costat i la jove 'querida'
que, també agenollada i amb negra mantellina,
seguia la comèdia dues files enrera.

Potser va ser llavors
quan filòsof precoç
vaig decidir marxar
del ramat de l'església.

Joan Gimeno.  Montrodon, 23 d’octubre de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada