dimecres, 5 d’octubre de 2016

No escoltarem el clam





















No escoltarem mai més
els clams del cor
ni el batec de la sang,
serà potser perquè el cor
no batega i la sang,
massa espessa, no arriba
als músculs ni al cervell,
ni tampoc, des de fa temps,
a un entrecuix, mig defallit,
que ens penja.
Uns ulls de vidre escrutaran,
escèptics, un món silent
que l'orella no sent,
i amb pas feixuc farem
un altre pas, vers aquell  clot
que impacient espera.

Montrodon, 4 d'octubre de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada