Cal arribar-hi?

Faré un esforç, abans que els sol es pongui
i tractaré, amb paraules, de fer un lloc adient
a la línia fina d'un somiat horitzó,
tan fi i esmunyedís que cada cop
que penso arribar-hi, ell, esquerp,
defuig la meva abraçada.

Etern caminant percaço horitzons
que sé inassolibles. Utòpic amant,
espero incansable arribar a aquell punt,
somiat anhel, on s'ajunta el cel
amb la terra ferma.

Potser, i si tu vols, podem compartir mil vides
encara, vivint de paraules, parlant d'horitzons,
sense ni arribar-hi.

Joan Gimeno.  Montrodon, 24 d’octubre de 2016