divendres, 21 d’octubre de 2016

Aracne































Ens van lligar els prims fils
d'aranyes salvatgines,
eteris fils que d'un en un no són
ferris lligams que obliguin a quedar-se,
però un cop trenats són les xarxes d'amor
que eviten que deserti.
 
Dolça presó, de teles enganxoses
que van teixint les filles d'Aracne
complint condemna pel pecat de supèrbia,
que m'ha lligat, per sempre, al teu destí.
 
Riu Atenea, veient des del seu temple
que el famós castic també haurà servit
per fer-me esclau feliç, de la teva persona.



Joan Gimeno.  Montrodon, 20 d’octubre de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada