No parlaré de tu

No parlo dels teus ulls
sempre amatents, aquells que em miraven.
No parlo d'uns cabells,
reflex del sol que sempre  anava amb tu.
Ni dels  teus rojos llavis,
capaços d'ennoblir les paraules bastardes.
Tampoc és del teu cos,
aquell que m'embogia, d'allò que puc parlar.

No, no parlaré de tu. Senzillament, no puc.
Perquè quan penso en tu, tot és la teva crida.
Perquè quan penso en tu, l'enyorament em mata.

Joan Gimeno.   Montrodon, 20 d’octubre de 2016