No crec pas que la mort vingui,
sigil·losa i silent, caminant de puntetes.
Que no l'escoltem, no vol pas dir
que no faci soroll o que no ens esgarrifi
amb aquell seu trepig, petjant amb ossuts peus
les rajoles gastades del pati del darrere.
sigil·losa i silent, caminant de puntetes.
Que no l'escoltem, no vol pas dir
que no faci soroll o que no ens esgarrifi
amb aquell seu trepig, petjant amb ossuts peus
les rajoles gastades del pati del darrere.
A qui toqui morir prou que la sentirà,
i que l'escoltarà atemorit, sense poder fugir
i sense cap altra sortida, i no es quedarà
per a dir a tothom el que ha sentit quan l'ha besat la dalla.
No ens enganyem. La mort no és silenciosa.
Tots escoltarem, un dia qualsevol,
aquell últim estrall, aquella fuetada
de la que res sabem, i és perquè mai ningú,
de tan certa com és, ha pogut explicar-la.
Joan Gimeno. Montrodon, 10 d’octubre de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada