dimecres, 3 d’agost de 2016

Ulls d’infant






















Lluu, imponent, un sol de palla
del color dels rostolls i les garbes
segades dels camps assedegats
que fan la migdiada.
El riu veí s'esmuny, amarat de peresa.
S'escorre el poc cabal
i els còdols queden nus
i reben la solana.


Enyoro aquells estius
quan el sol, quan el riu,
quan els camps, malgrat ser
iguals que aquests d’avui,
eren nous per als ulls esbatanats
de l'infant que els mirava.



Joan Gimeno.    Montrodon, 29 de juliol de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada