Gemecs llunyans
desperten la memòria
i afloren mots
volgudament callats.
Són queixes d'un passat,
oblidat, que retornen
per fer-me veure
com n'és d'inútil
el meu estèril jo.
desperten la memòria
i afloren mots
volgudament callats.
Són queixes d'un passat,
oblidat, que retornen
per fer-me veure
com n'és d'inútil
el meu estèril jo.
Joan Gimeno. Montrodon, 18 de maig de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada