divendres, 26 d’agost de 2016

Volguda solitud




















Allò que et sembla avui que tant t'angoixa
és en el fons el més preuat que tens.
Gaudeix-ne, abandona la recerca
d'uns lluentons que creus imprescindibles.
No encalcis més per corredors ombrívols
les companyies que no et duran enlloc.

Puja al terrat, respira, observa, canta,
veuràs que ets viu i lliure i conscient.
Més avall hi ha rius, i valls i pedres,
i tanta gent com vulguis, barallant-se,
que espera impacient que t'hi afegeixis.

Tu et tens a tu, el seny i la paraula,
quan vulguis pots baixar i els trobaràs.
Mentre, tot sol, gaudeix de la bonança.
No vulguis, amb angoixes que no duen enlloc,
malbaratar la teva sempre dolça, 
fecunda i tan volguda solitud.

Montrodon, 11 d’agost de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada