dimarts, 16 d’agost de 2016

Dedicada ( A una noia que fa divuit anys)





















Gelosa es va sentir la primavera
a punt ja de marxar, quan tu vas néixer,
gelosa d'engendrar semblant poncella
que esdevingué, en molt poc temps, gentil donzella.
Avui, quan divuit anys ja la contemplen
els propis i els estranys se'n meravellen.

Sedosos llargs cabells dus per corona
i amb ulls vius i desperts fites la vida
tot albirant un futur ple de ventures.
Proposa't el que vulguis, puix t'espera
una llarga i bella vida per complir-ho.

Els pares i germana serem les pedres
que et serviran per bastir aquest projecte.
Comença a poc a poc, no tinguis pressa,
el temps i el món els tens aquí per conquerir-los
i esperen amatents que els amanyaguis
tot fent-los hereus universals de tots els somnis.

Avui, tots reunits i plens de joia,
com gent que ens estimem, farem un pacte:
Tu ens promets ser feliç i no oblidar-nos
i nosaltres restarem,
                          sempre aquí,
                                              per estimar-te. 


Joan Gimeno.   Montrodon, 18 de maig de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada