Ajagut, mig nu, a la sorra calda de la platja,
lluny de tothom, dels odis i afalacs,
i els ulls tancats sota un barret de palla,
evito el sol que lluu com un jutge inclement.
lluny de tothom, dels odis i afalacs,
i els ulls tancats sota un barret de palla,
evito el sol que lluu com un jutge inclement.
Medito? Repasso els meus pecats?
Faig, dolgut i compungit, actes de contrició i esmena?
No pas!
Cansat, vençut, rendit... allò que faig, és molt més simple.
M'astoro en pensar que encara visc i
simplement m'entesto, cabut,
a seguir respirant... com si estimés la vida.
Joan Gimeno. Arenys de Munt, 25 de juliol de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada