M'ha arribat la tardor. Silent.
No canten ni grills ni cigales.
Els dies s'escurcen, malgrat
que el record d'un estiu
curull i apassionat perduri
encara entestat a evitar-ho.
No canten ni grills ni cigales.
Els dies s'escurcen, malgrat
que el record d'un estiu
curull i apassionat perduri
encara entestat a evitar-ho.
Sembla que no passi res.
Però, sí que passa.
S'ha instal·lat un silenci
incòmode i estrany...
com quan et quedes sord
per l'estrall d'una bomba.
He perdut l'estiu
com molt abans vaig perdre,
també, la feraç primavera.
I aquesta tardor...
la que ara pateixo,
de seny reposat
i de calma serena,
la perdré aviat,
quan m’arribi l'hivern.
Si tinc sort i arriba.
Joan Gimeno. Montrodon, 17 d’agost de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada