dissabte, 27 d’agost de 2016

Retorn a Ítaca





















He tornat.
Cansat del camí i les enveges.
De veure un món, tan formós,
i comparar-lo amb la meva
petita i dòcil terra catalana.
Com Ulisses he vist llunyanes contrades
que no arribareu mai ni a imaginar-vos.

He tornat, però, malgrat que no tinc
cap teixidora Penèlope esperant-me,
ni m'han calgut més Ítaques ni riqueses
que la riquesa d'una casa que enyorava.

Aquell terròs sorrenc i aquell meu arbre
que vaig plantar al jardí quan era nano
i on reposen, fa molt temps,
els ossos de tots els que estimava.

Joan Gimeno. Montrodon, 18 d’agost de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada