dijous, 18 d’agost de 2016

Deixeu que m'afaiti





 
















Enyores el delit d'aquelles nits passades
i uns altres despertars, exultants, amb el sol
despuntant, a trenc d'alba.
 
Enyores les suors i les sines que dansen
i aquelles dolces pells, malgrat que eren salades.
 
Enyores tot allò i enyores l'antic tu,
quan qualsevol matí, com el matí d'avui,
et mires ullerós i gastat, confós i avergonyit
al mirall que et retorna fidel
la imatge d'aquest vell
que ara intenta afaitar-se.

Montrodon, 18 d’agost de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada