Ja s'han cremat del tot
les velles fustes,
les cadires, les taules i
els taulons,
n'hem fet fum i amb ell
exorcitzem
els vells fantasmes que
tot l'any ens corsequen.
Però de les cendres
d'aquesta fetillera
nit tan curta i calorosa
de Sant Joan
sorgiran de nou les
velles calaveres
de l'enveja, dels odis dels malsons.
No cal que ens hi
esforcem, tots som humans.
I demà tornarem a les
cadires,
noves, potser sí, però
com abans,
mirarem de reüll aquell
que ens guanya
i farem mil jocs de mans per progressar.
I, ai d'aquell que
atrevit s'hi oposi,
que demà ja no serà una
nit tan bella,
no tindrà cendra, ni
caliu, ni cap estrella,
com tenia la màgica nit
del foc de Sant Joan.
Joan Gimeno. Montrodon,
24 de juny de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada