Sóc un bloc de marbre
immens i imperfecte
que alberga al seu si
immens i imperfecte
que alberga al seu si
el formós David.
Ho tinc tot, la faç,
la forma divina,
l'espatlla, la fona,
rinxolat cabell...
Ho tinc tot, la faç,
la forma divina,
l'espatlla, la fona,
rinxolat cabell...
Per què és tan injust
el món dels perfectes?
Si tinc tot això,
i, fins i tot, més encara,
per què refusar mil bocins
perduts, caprici d'algú,
per mostrar-me excels?
Miquel Àngel, amic,
estima'm com sóc.
Tu saps que dedins,
al fons més pregon
d'una freda pedra,
existeix un cor capaç
d'estimar i de fer meravelles.
Joan Gimeno. Montrodon, 29 d’agost de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada