dimarts, 2 d’agost de 2016

Se’m farà estrany



 



















Se'm farà estrany que sigui primavera,
que hi hagi estols de flors, de nou, cobrint els camps.
I que despunti el blat vessant color esperança
per les planes curulles de sembrats.
Se'm farà estrany que s'obrin les roselles
amb el seu roig encès i cridaner.
I em sabrà greu que no puguem parlar-nos,
no tenir set, ni por, ni cansament,
ni veure el sol fugir pausadament
ajocant-se  rere el gris clar dels turons de la plana.
Se'm farà tot tan estrany com no sentir la boira
regalimant suaument per les tiges vinclades
quan despunta la llum allà a les Guilleries.
Se'm farà tan estrany, ser mort,
us ho ben juro.

Joan Gimeno.   Montrodon, 2 d'agost de 2016

2 comentaris:

  1. Excels, m'ha fet pojar més enllà de l'existència. Diuen que mirar la mort cara a cara, és no tenir por a res. Jo també ho penso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosaltres, Adela, a hores d'ara, ja tenim més a prop la mort que el naixement.

      Elimina